Ahir vam tenir ple, hi havia expectació, els aconteixements de les darreres setmanes feien que aquest ple tingués la motivació de veure les actituds dels partits i dels polítics. Regidors canviats de cadira, premsa fent fotografies, un grup de dones fent “claca” de suport al PSC, les explicacions de vot, les mirades, les interpretacions dels gestos del regidors, algunes reflexions en veu alta i poca cosa més.
Ahir es va visualitzar que el projecte polític liderat pel PSC, amb el pacte de fa un any, ja s'ha esgotat. No queda ningú més que ells, el PSC, acumulant regidories, competències, ahir el govern es resumia amb les tres persones sentades a la presidència del plenari, (alcalde i dos tinents d'alcalde) i un regidor (el portaveu) sentat entre la majoria de regidors a l'oposició.
Malgrat tot, avui tinc sentiments de decepció, no contra ningú en concret, però sí per la situació que viu el nostre municipi.El vaixell està enfonsat, però encara vaig sentir paraules i veure actituds que fan molt difícil que ens vingui de gust participar en un govern. Hi ha qui pensa que la gent de l'ABG busquem humiliar, tot el contrari, busquem humiltat. Humiltat dels regidors i regidores, humiltat per entendre que els pactes es fan des del consens, el diàleg i de les regles de joc que es pactin. Però si no es detecta humiltat, les regles de joc un cop més es poden saltar creant problemes de governabilitat.
En acabar el ple tot eren rialles, cops a l'esquena i la cervesa a la plaça dels bars, rialles que contrasten amb l'absurda i lamentable situació que viu avui Torredembarra. La part positiva va ser l'aprovació de la moció que vam presentar, demanant la llibertat d'en Franki. 16 vots a favor i una abstenció, la del Partit Popular, que tinc que agraïr el seu vot i la seva explicació.
